Carta de comiat de Guillem Trabal
CARTA COMIAT GUILLEM TRABAL
Han passat més de 35 anys d'ençà que el meu pare em va posar per primera vegada uns patins. Aleshores ignorava que allò que només havia de ser un passatemps esdevindria un dels elements més importants de la meva vida. Des d'un primer moment que em vaig sentir atret per posar-me dins la porteria i fins al dia d'avui no he abandonat mai l'enorme responsabilitat que implica evitar els gols. Ni en les previsions més optimistes haguera pogut imaginar que durant tants anys podria gaudir esportivament, personalment i professionalment de poder ser porter d'hoquei patins, però com tot en la vida, aquesta aventura va tenir un inici i ara li toca tenir un final.
Seria un hipòcrita si afirmés que la tristesa no m'envaeix a l'hora d'acomiadar-me, però ara és el moment de donar altres prioritats a la meva vida, i malgrat la pena que puc sentir, també és cert que me'n vaig amb un enorme sentiment de satisfacció i d'orgull per totes les experiències que aquest esport m'ha permès viure.
No negaré que m'agradaria que se'm recordés pels meus triomfs esportius, part del sacrifici ha estat destinat a aquest objectiu. No obstant això, si aquest és l’únic record que queda a la memòria de les persones sentiré que és poca cosa per l'entrega de tots aquests anys. També espero que se'm recordi com una persona disposada a ajudar als altres compartint tot allò que he après com a porter; que els meus companys hagin valorat que sempre he posat l'equip per davant de totes les prioritats personals i que he intentat ésser respectuós amb tots i cada un d'ells; que els clubs valorin que sempre m'he esforçat per complir amb les expectatives que havien dipositat en mi i que he intentat integrar-me a cada nou club com si fos casa meva; que els aficionats m'hagin vist com un esportista que ha honrat l'escut que junts hem defensat i que els meus adversaris considerin que he estat respectuós tant en la victòria com en la derrota.
Em considero tan afortunat d'haver compartit camí amb un gran nombre de persones que m'han fet costat i m'han recolzat per poder arribar a ser qui sóc que em sento incapaç de personalitzar aquests agraïments. Malgrat això, sí que em sento amb l'obligació i la voluntat de reconèixer:
Al C. P. Voltregà, al C. E. Lleida, al Reus Deportiu, al S. L. Benfica, al Hockey Valdagno 1938 i a la Real Federación Española de Patinaje, per deixar-me créixer com a persona i com a esportista i per deixar-me formar part de la seva història.
A la Núria, en Gil i la Martina, la vostra generositat m'ha permès fer possible el somni de viure entregat amb passió i dedicació a l'hoquei patins.
A la meva mare, per fer-me sempre costat malgrat el sofriment amb el qual ha hagut de conviure per l'enorme pressió i responsabilitat que he hagut d'assumir com a porter.
Al meu pare, simplement per estar sempre amb mi. Des que em va portar a patinar amb tres anys que mai m'ha deixat d'acompanyar en totes i cada una de les passes que he fet.
Moltes gràcies a tothom, marxo sentint-me afortunat per tot el que he pogut viure.
